La pandèmia del Covid-19 ens ha situat bruscament, a persones i empreses, en un món diferent, i aquests canvis s’incrementaran de forma exponencial mes a mes a partir d’ara, canvi al què les empreses i organitzacions han d’adaptar-se immediatament si volen sobreviure, de manera que el repte de la innovació està en la capacitat d’adonar-se’n de a quins problemes cal donar solució.
Però en un entorn absolutament inestable predir com serà el futur és pràcticament impossible i si s’arriba a encertar en la previsió, la vida d’aquest encert serà curta, atropellat per nous canvis imprevistos i impredictibles.
Les empreses necessiten doncs disposar de capacitat per adaptar-se a canvis constants que se succeeixen acceleradament, i aquesta capacitat no es trobarà ni en els seus processos, ni en la genialitat d’un CEO, ni en plans estratègics al termini que sigui, aquesta capacitat només es podrà trobar en els seus equips humans.
Això obliga a configurar els recursos humans de l’organització de manera que el professional passa de ser bo perquè fa molt bé el que se li diu, a ser bo per participar en l’encert del disseny i la decisió del què cal fer.
S’ha de passar del talent del visionari al talent de l’equip. L’equip no només ha de fer, sinó que a més a més, ha d’ajudar a decidir correctament, no només ha d’executar sinó que ha de ser clau a l’hora de descobrir oportunitats, i això obliga a afegir a la supervisió i control de l’equip també l’apoderament i la confiança en el mateix.
Les dues úniques previsions que amb seguretat podem fer sobre el futur són:
- Que gairebé mai coneixerem el que ens espera en el futur fins que sigui present, situació sobre la qual no podem fer res.
- Que aquesta situació que enfrontem la podrem gestionar si comptem amb l’equip adequat, i sobre això sí que podem fer molt.
No sabem com serà el futur, però sí sabem com són les persones i els equips humans que necessitarem.
Requerirem:
- Equips diversificats, multidisciplinaris i amb varietat de talents.
- Curiosos.
- Interessats en el que fan.
- Motivats.
- Innovadors.
- Crítics.
- Àgils.
- Adaptables.
- Que sentin que compta amb la confiança del líder.
- Que es comuniquen de forma fluida i disposen de mecanismes per a l’intercanvi d’idees.
El principal perill per afrontar el futur resideix en el fet que la majoria d’organitzacions no coneixen el potencial real dels seus col·laboradors i el talent d’aquests queda sepultat sota el sistema jeràrquic, l’organigrama, els títols i els càrrecs, desaprofitant la reserva real de talent amb què compten.
Així dons, comptar amb una avaluació acurada de les capacitats dels membres del seu equip i amb uns mecanismes de gestió dels seus recursos humans que permetin aflorar i exercir el talent dels seus professionals, són els elements clau que les empreses i organitzacions poden controlar i que els hi permetran evolucionar, afrontar i sobreviure a un futur que, a partir d’ahir, serà sempre imprevisible i canviant.